La cohesió social

El benestar de les persones que viuen i conviuen en una ciutat es fa de la suma de tres aspectes bàsics:

• Assegurar la igualtat d’oportunitats en la consecució dels drets socials
• Tenir un entorn físic de qualitat
• Tenir una convivència ciutadana de qualitat, això és una convivència presidida pel civisme, pel sentiment de pertinença , pel reconeixement dels altres i pel reconeixement de la diferència. Una convivència que lliga les persones al seu entorn.

La convivència entre persones de diferent origen suposa un aprenentatge pel conjunt de membres d'una societat.

Això no sempre és fàcil i hem de ser capaços de dir-ho, perquè ens obre molts interrogants de tipus socials, econòmics, d’identitat, de creences. Hem de ser capaços de gestionar la complexitat de manera valenta i fer-ho des del conjunt de la societat. El fenomen migratori és global i els seus efectes també.

Entenem que un element fonamental per tenir un teixit social cohesionat és el de donar impuls a la idea de ciutadania única que té drets i deures, que és diversa però que es reconeix com a part d'una mateixa societat. En aquest sentit una primera qüestió important és el conjunt de polítiques d'acollida (ara recollides en la llei d'acollida recentment aprovada al Parlament de Catalunya) que han de permetre el coneixement i reconeixement de les característiques de la societat d'acollida.

A l’hora hem de poder seguir atenent als col·lectius “autòctons” en situació de risc que sovint comparteixen el mateix llindar de necessitat de suport que les persones nouvingudes . Hem d’arribar també a aquesta població. Hi ha diverses formes d'actuació en aquest sentit i en destacaríem algunes: Una bona política de suport a les escoles per aquelles activitats que tenen cost o d'altres tipus, permet evitar fractures socials dins les mateixes aules. També s'ha d'avançar en l'anàlisi profund dels ajuts a les famílies i els barems econòmics que els han d'acompanyar per no crear falsos prejudicis que sovint enverinen molt la convivència.

Les principals polítiques i esforços vers la població nouvinguda s’han d’adreçar a joves i infants per la seva condició futura de ciutadans plenament integrats a la societat d’acollida (en aquestes franges d'edat representen gairebé un 30% de la població). I també en les polítiques de gènere per no veure'ns en dificultats de comunicació entre col·lectius de dones que queden molt aïllades de la vida social de la vila o ciutat on viuen i per poder seguir avançant en el camí de la igualtat que tant ha costat a aquest país.

Teresa Terrades

Catalunya Causa Comuna - Vilafranca del Penedès